ABC és un diari espanyol conservador i monàrquic imprès a Madrid des del 1903.

Va ser fundat a Madrid el 1 gener 1903 per Torcuato Luca de Tena i Álvarez-Ossorio. En els seus orígens va ser un setmanari, encara que es va convertir en un bisetmanari el 16 de juny del mateix any i va començar a distribuir diàriament a partir de l'1 de juny de 1905.

L'ESQUELLA DE LA TORRATXA

Editada per la família López, propietària també de La Campana de Gràcia. Primer en sortiren quatre números solts, el 1872 i el 1874, per suplir La Campana de Gràcia, suspesa governativament. El 16 de gener de 1879 reaparegué pel mateix motiu, però mantingué ja la continuïtat, esdevenint amb el temps la segona publicació de més llarga durada en català (fins el 6 de gener de 1939).

La Campana de Gràcia fou un setmanari satíric, republicà i anticlerical. Fundat per Innocenci López i Bernagossi el 8 de maig de 1870, s'edità durant més de 64 anys.

El títol recordava una crida a la resistència pels tocs de la campana de la Plaça d'Orient, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant la Revolta de les Quintes, quan el municipi es va oposar a la demanda del Govern de portar obligatòriament els joves a l'Exèrcit. El general Eugenio Gaminde va ser l'encarregat d'imposar-se a la força, i va ser llavors quan els de Gràcia van ser cridats a la resistència pels tocs de la campana. Els militars la van disparar repetidament amb els canons, però la campana no va deixar de tocar. La campana es va convertir en un símbol de resistència i del federalisme que defensaven molts dels veïns.

Nascut com a setmanari bilingüe, només emprà el castellà en algun escrit dels primers anys. Es tractava d'una publicació interessada en la política, tot i que sempre des d'un punt de vista satíric. Políticament, primer va ser proper a Pi i Margall, republicà moderat durant la Primera República, i seguidor de Castelar durant la restauració monàrquica. Estava més interessat en la política estatal que per la catalana, i va criticar les accions catalanistes, tret dels Jocs Florals. Tot i així, va anar modificant la seva actitud fins que va ajudar el moviment de Solidaritat Catalana, i va fer una política catalana d'esquerres entre la classe obrera, això ja sota el nom de L'Esquella de la Torratxa. Des del 2 de juliol de 1932 fins a la seva desaparició al 1934, fou propietat de l'ERC. La dirigiren, entre d'altres, Antoni Serra, Josep Roca i Roca i Prudenci Bertrana.

El 15 de novembre de 1901 surt a Barcelona (Catalunya) el primer número de La Huelga General. Periódico Libertario. Fundat i finançat pel pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia, va ser dirigit per Ignasi Clarià i el publicava clandestinament Batllon en una editorial catòlica. En principi sortia cada deu dies, però a partir del número 8 va ser quinzenal, i es van publicar 21 números fins al 20 juliol de 1903, quan la redacció es va embarcar en el projecte del diari Tierra y Libertad. Entre febrer de 1902 i gener de 1903 no es va publicar perquè va ser suspesa per les autoritats arran de la vaga general de febrer de 1902, que va acabar amb sis mort, i on Clarià mateix va ser greument ferit.

El periòdic feia publicitat de la tàctica de la vaga general com a mitjà per aconseguir la revolució social i va ser molt perseguit per subversiu, patint Clarià diversos processos i empresonaments. Hi van publicar articles habitualment a més de Ferrer i Guàrdia --que signava sota el seu pseudònim maçònic Cero--, Anselmo Lorenzo i José López Montenegro; també van col·laborar Bonafulla, Castellote, Salvochea, Reclus, Tárrida, Robin, Claramunt, Conelissen, Grave, Hamon, Kropotkin, Malato, Mella, Nieuwenhuis, Pert, Parf-Javal, Soledad Gustavo, Tailhade, etc.

L'1 de desembre de 1901, Ferrer i Guàrdia va escriure una carta a Kropotkin anunciant-li el pagament d'un article, carta que constitueix l'únic manuscrit de Ferrer on es comprova la seva connexió amb aquesta publicació. A més a més el periòdic va editar una col·lecció de 14 fullets monogràfics, «Biblioteca de La Huelga General», dedicats a difondre els postulats i les tàctiques del sindicalisme revolucionari francès teoritzades per Fernand Pelloutier, amb obres de Lorenzo, Pert, Robin i Reclus, entre d'altres. Per l'octubre de 1904 va reaparèixer clandestinament un únic número, editat pretesament a París, però probablement imprès a Barcelona, amb un caràcter «exclusivament revolucionari d'acció» i que apel·lava al magnicidi i a la destrucció total de la societat existent, i on tots els articles anaven sense signar.

En 1910 Anselmo Lorenzo va recopilar els editorials escrits per Ferrer i Guàrdia en un fullet reivindicatiu titulat Ferrer y la huelga general. En 1975 es va publicar una edició facsímil de la col·lecció prologada per Diego Abad de Santillán.

La Tomasa va ser un setmanari català, humorístic i literari aparegut a Barcelona el 1872. Va néixer a causa de la suspensió de L'Esquella de la Torratxa i se'n van editar només quatre números. La publicació es va reprendre setze anys més tard, el 1888 i es va publicar durant 20 anys.

Els exemplars digitals que posem al vostre abast pertanyen a una col·lecció particular, per aquest motiu no els trobareu al nostre catàleg general.

La Vanguardia va ser fundada l'1 de febrer del 1881 per dos empresaris del sector del cànem d'Igualada, els germans Carles i Bartomeu Godó, a la ciutat de Barcelona.

Aquí s'apleguen les informacions i els articles publicats entre el 1906 i el 1911 que fan referència a la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia i als esdeveniments de la vida política i social en què es va veure implicat, com l'atemptat de Mateo Morral al rei Alfonso XIII (1906) o la setmana tràgica (1909).

Va ser durant breu temps l'òrgan de la "Escuela Moderna" de Badalona, que es subtitulava així mateix com "Revista de Pedagogía Ilustrada". El primer número sortiria a la llum el 23 de Març de 1907 i el darrer tindria com a data el 31 d'Agost de 1907.

Era una de les diverses "Escuelas Modernas" que el conegut pedagog Francisco Ferrer i Guàrdia va impulsar a Barcelona i els seus voltants amb el desig de transformar radicalment els hàbits educacionals per mitjà de l'ensenyament racionalista. La seva manera d'entendre l'educació xocava clarament amb l'expressió dominant en aquella època molt influïda per un catolicisme reaccionari i conservador.

De fet el tancament de la breu experiència de la '"Escuela Moderna" a Badalona va ser fruit de la pressió política que les elits reaccionàries i conservadores locals van exercir sobre l'Ajuntament de Badalona.

Aquesta experiència de la "Escuela Moderna" a Badalona, va ser recolzada en gran mesura per les societats obreres d'arrel sindicalista i anarquista i per diversos sectors del progressisme i republicanisme local.

Existeix una còpia original de cada número a l'Arxiu Històric Local del Museu de Badalona, la digitalizació també ha estat feta per aquest arxiu i les pots consultar a: http://www.cedall.org/Documentacio/Catala/cedall103510101.htm

Nuevo Mundo va ser una revista editada a Madrid amb una periodicitat setmanal des del 1895 fins al 1933. La revista fa un repàs a l'actualitat de la setmana i destaquen les seves pàgines interiors amb un annex il·lustrat amb nombroses fotografies.

Aquí recollim 8 números que es van fer ressò d'algunes notícies sobre Francesc Ferrer. El primer exemplar ens explica l'atemptat de la bomba de Mateu Morral el 1906, els tres següents reflecteixen notícies sobre el judici i la posada en llibertat de Ferrer i Nakens. Els 4 últims són del 1909 al voltant de la detenció, judici i repercussió internacional que va tenir l'afusellament de Ferrer.

Algunes de les digitalitzacions són de l'Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d'Espanya.

Renovación (1911-1914) en els inicis del segle XX es va consolidar com una revista que va divulgar el pensament anarquista a Costa Rica, dirigida pel costa-riqueny José María Zeledón i l'espanyol Anselmo Lorenzo, l'editor va ser l'espanyol Ricardo Falcó Major. Aquesta va aconseguir la publicació de 84 números, dels quals Falcó va arribar a participar directament fins al número 74, ja que a partir del número 75 va assumir l'edició la costa-riquenya Carmen Lira.

Dins dels canvis editorials que va mantenir durant la seva existència, Renovación en el primer any es va caracteritzar per la seva capçalera de: Sociologia - Art - Ciència - Pedagogia Racionalista, fins al segon any, ja que a partir del número 32 es va ometre el de Pedagogia Racionalista. Va ser en el quart any, on Renovació va tenir un canvi dràstic respecte als anys anteriors, a causa de la seva definició en el seu encapçalament com: Literatura, Ciències i Crítica Bibliogràfica.

En els cinc números de 1911 seleccionats trobem alguns articles dedicats a Ferrer, i destaca el número especial 19-20 (13 octubre 1911) dedicat al afusellament de Ferrer.

Un agraïment molt especial a Esteban Llaguno Thomas, el qual ens ha facilitat aquestes digitalitzacions.

La Revista Racionalista Francisco Ferrer se publicó en Buenos Aires (Argentina) cada dos semanas, desde el 11 de mayo de 1911 hasta el 1 de febrero de 1912, dando paso a la salida de su continuadora, La Escuela Popular. La primera publicación fue dirigida por Samuel Torner, quien fuera promotor de la obra de Ferrer y Guardia en Valencia y detenido en España durante los sucesos de la Semana Trágica de Catalunia en 1909. Contó con la presencia de Baldomero Herrero, quien había estado involucrado en la experiencia de la Escuela Moderna de Buenos Aires (1908-1909), Renato Ghía –director de la Escuela Moderna de Villa Crespo (1908-1909)- y Julio R. Barcos -director de la Escuela Laica de Lanús (1906-1908) y luego de la Escuela Moderna de Buenos Aires (1908-1909)–; pero también con personalidades socialistas de importancia, tales como Alicia Moreau y quien fuera un año después diputado por el Partido Socialista, Enrique Del Valle Iberlucea. La publicación tuvo una tirada de 5.000 ejemplares y ninguno de sus colaboradores recibía dinero por su trabajo.

El present document és una recopilació de 79 articles de The New York Times relatius als fets succeïts al voltant de la detenció, judici i execució de Francesc Ferrer i Guàrdia l’any 1909. Aquest recull de premsa mostra l’impacte que va tenir aquest fet en un diari internacional com aquest entre 1909 i 1911.

Un document especialment interessant per tenir una visió dels fets des d’un diari independent, llunyà a les implicacions polítiques del cas Ferrer. On queda molt reflectida la repercussió internacional, les manifestacions a Europa i els EUA i les protestes que es van desencadenar després de la injusta mort de Ferrer.

És també de destacar, la recuperació d’alguns documents gràfics. Com dos dibuixos a ploma de Ferrer, o fotografies de Soledad Villafranca (la seva dona), Paz Ferrer (una filla), Emma Goldman i Alexander Berkmann (impulsors de l’Escola Moderna als EUA) o una foto d’un grup de professors exiliats de l’Escola Moderna de Barcelona.

La Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia s’ha encarregat de fer el treball de recopilació d’aquesta documentació inèdita. I ha estat possible gràcies a les noves tecnologies de digitalització posades a l’abast per The New York Times mitjançant el seu Archive 1851-1980.