Novetats

Fig. 1. Anvers i revers de la medalla de Godefroid Devreese

L’any 1909 la mort de Francesc Ferrer i Guardia va generar moltes mostres de rebuig arreu del món, que trobaren diferents maneres d’expressió: manifestacions, ofrenes florals, escrits, monuments… Alhora que s’editaren diversos records en la seva memòria, com postals, publicacions o medalles. Manca encara un estudi sobre aquelles formes materials d’expressió, de manera que aquestes línies volen ser una aportació pel que fa a les peces numismàtiques.¹ Recollim a continuació cinc medalles referides, totes europees, una d’elles encara inèdita.

Una de les més interessants és la que s’edità a Bèlgica, país on les queixes per la mort de Ferrer arribaren a provocar aldarulls davant de l’ambaixada espanyola, on es destrossà el mobiliari urbà i es cridà contra els poders públics de Madrid. L’administració de la capital, el Consell comunal de Brussel·les, considerà que la condemna a Ferrer s’havia produït en unes condicions injustificades i que era un atemptat gravíssim a les lleis de la civilització. Protestà i autoritzà l’erecció, per subscripció pública, d’un monument a la seva memòria, digne de la capital i en territori municipal.² Per erigir el monument, obra de l’escultor belga Auguste Puttemans (1866-1927), es posà a la venda una medalla de Godefroid Devreese (1861-1941), un excel·lent escultor retratista que, a més, ja coneixia les teories del lliure pensament.³

La medalla (fig. 1) presenta, a l’anvers, el bust de Ferrer de perfil a la dreta amb la llegenda circular: / Francisco FERRER /, i la signatura G. DEVREESE al lateral. Al revers hi ha una segona llegenda: / · ALELLA · 10 · Janvier · 1859 · / MONTJUICH · 13 Oct^e · 1909 · /, amb una clara intenció d’indicar que l’ajusticiament no s’havia comès a Barcelonasinó al seu opressiu castell-presó. Al camp apareixen distribuïts quatre elements amb una clara voluntat simbòlica: un llibre obert (l’Educació), una torxa (la il·luminació del Coneixement), uns ramells de banús fals o laburn (Laburnum anagyroides), planta que per l’abundància de llurs flors grogues s’anomena popularment “pluja d’or” i que, en ser verinoses, és referida en la literatura com a símbol de perill (la Mort), i finalment una fulla de palma (la Victòria del pensament). La peça mesura 30 mm de diàmetre i pesa poc menys de 13 gr. Va ser editada l’any 1910 pel prestigiós taller Fonson de Brussel·les en níquel. Té una anella per penjar.⁴

Fig. 2: Anvers i revers de la medalla de Le Roux

Una segona medalla, aquesta localitzada a França, és una petita peça de 21 x 16 mm que reprodueix el bust de Ferrer amb el perfil a la dreta inserit dins un cercle i, sobreposat al darrera, un enquadrament (fig. 2). A l’exerg hi ha la llegenda: / FRANCISCO FERRER /. Al costat s’hi pot llegir la signatura Le Roux, autor que no hem pogut identificar. El revers duu la llegenda: / MONTJUICH / 13 / OCTOBRE / 1909 /. És d’alumini i té una anella per penjar. La posició del perfil ens fa pensar que Le Roux modelà el rostre basant-se en una fotografia, atès que hi ha diversos retrats del pedagog presos des d’aquest angle. Probablement la medalla va ser promoguda per una entitat vinculada al lliure pensament. Desconeixem si és una producció gal·la o d’un altre país francòfon, tot i que per la transcendència que la mort de Ferrer va tenir a França i pel fet que l’haguem trobat allà, creiem que va ser produïda en aquest país.

Fig. 3: Targeta postal que reprodueix l’anvers i el revers de la medalla a Ferrer.
© Ministerio de Cultura. Archivo General de la Administración, caja F/03254, sobre 27

Una tercera medalla ens porta a la geografia espanyola. Coneguda la posició institucional, la medalla deuria ser editada, molt probablement, per alguna entitat amb pocs recursos que li va voler retre un homenatge. La peça està reproduïda en una targeta postal que es conserva a l’Archivo General de la Administración a Madrid (fig. 3).⁵ Presenta l’anvers de la medalla amb el perfil de Ferrer a la dreta amb la llegenda circular: / HOMENAJE A F. FERRER GUARDIA /, i amb elements evocadors del personatge: un sol radiant cobert parcialment per núvols de tempesta (les Dificultats), un llibre (l’Educació), un foli amb un tinter i una ploma (l’Expressió), i unes branques de llorer (el Triomf). Està signada amb el monograma CP (o similar) que no hem sabut identificar. El revers escenifica a Ferrer dins un taüt, amb la Fama que anuncia al món la seva mort, la Justícia plorant al seus peus i dos nens compungits com a representació del seu treball formatiu. Al fons, el castell de Montjuïc. Un filacteri indica: / AL FUNDADOR DE LA ESCUELA MODERNA /, i a l’exerg hi ha les dates: / 1859 – 1909 /. Mesura 30 mm de diàmetre, és d’alumini i per penjar. ⁶

Fig. 4. Anvers i revers d’una medalla inèdita

La quarta medalla també és espanyola o d’algun promotor de parla castellana i encara avui era inèdita. A l’anvers presenta la llegenda circular: / HOMENAJE Á FRANCISCO FERRER /, i al camp: / LIBRE / PENSADOR / FUÉ MARTIR / POR LA / LIBERTAD. /. A l’exerg hi ha una fulla de palma (la Victòria) i la signatura F. Calci. Té una gràfila. El revers inclou una segona llegenda: / FUSILADO / 13 / OCTUBRE / 1909 /, envoltada per una corona amb una cinta. Té la mateixa gràfila i duu anella per penjar.⁷

Fig. 5. Anvers i revers de la medalla de F. Calci.  Cortesia de Jesús Olano.

La cinquena va ser editada a Hongria i té una factura excel·lent, sens dubte la millor de les que comentem (fig. 4), obra de l’escultor i medallista Gyula Murányi (Budapest, 1881-1920).⁸ Es tracta d’una medalla uniface, de 50 mm de diàmetre, de bronze i amb una bonica pàtina, que presenta una figura masculina dempeus sostenint una torxa (el Coneixement il·luminat). Té la llegenda: / IN MEMORIAM / FRANCESCO FERRER /, a l’esquerra i: / 1909 OCT. 13 /, a la dreta. Està signada MURÁNYI a la part inferior. Malauradament no coneixem qui li encarregà ni el taller que la fabricà, però per la data en què va ser feta tot fa pensar que, o va ser realitzada per iniciativa pròpia (li coneixem altres casos) o bé per alguna entitat o institució que, com en les anteriors, preferí no aparèixer encunyada.

Aquestes medalles són un bon exemple de com, des de diferents punts d’Europa, a partir d’interessos diferents però amb un objectiu comú, es produïren cinc peces, totes diferents i alhora amb un missatge igual: homenatjar i recordar l’home que lluità idefensà la llibertat de pensament. El temps i l’estudi numismàtic ens donaran noves informacions sobre aquestes medalles i, de ben segur, en sortiran a la llum unes altres. Benvingudes siguin, doncs, les futures recerques numismàtiques.

NOTES:

 1 Aquest article està basat en un d’anterior, vegeu: CASANOVA, Rossend. “Quatre medalles a Francesc Ferrer i Guàrdia: Devreese, Le Roux, CP i Murányi” dins: Acta Numismàtica. Núm. 41-42. Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2012. Pàg. 321-330.

 2 Aquesta rehabilitació parcial fou obra del belga Georges Lorant i de múltiples admiradors del pedagog. WILLENZ, Albert M. Le Médailleur Godefroid Devreese. Publicació inèdita. Brussel·les, 1986. Pàg. 67 i 68.

 3 Devreese va ser un prolífic i brillant medallista belga, amb una producció que arriba al mig miler i abraça una gran varietat de temes. Gran retratista, se’l considera el renovador en l’art de la medalla belga, camp d’expressió pel qual guanyà nombrosos premis i reconeixements. Les seves medalles presenten dues grans virtuts artístiques: la delicadesa i la precisió. Donà a la medalla belga una popularitat com no havia tingut mai i realitzà la dedicada a Ferrer en el seu moment àlgid d’expertesa i reconeixement. Vegeu: Godefroid Devreese, 1861-1941. Hôtel Communal de Schaerbeek, Brussel·les, 1993, catàleg d’exposició.

 4 CRUSAFONT I SABATER, Miquel. Medalles commemoratives dels Països Catalans i de la Corona catalano-aragonesa (S. XV-XX). Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2006. Pàg. 526 (ref. 1066).

 5 Anteriorment ha estat publicada a: Ibídem. Pàgs. 526 i 527 (ref. 1065); CRUSAFONT I SABATER, Miquel. El ressorgiment de la nació catalana. Resultat d’un esforç col·lectiu. Museu d’Història de Sabadell. Sabadell, 1982. Pàg. 20; Cit supra: CASANOVA, Rossend. “Quatre medalles a Francesc Ferrer…”. Pàg. 328.

 6 Agraïm la col·laboració d’Edu Richard Simón, de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia, per les dades facilitades en relació a aquesta medalla.

 7 Agraïm a l’historiador Jesús Olano, de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (IEC), la generositat en haver-nos informat sobre l’existència d’aquesta medalla.

 8 Murányi es formà a Budapest, París i Viena. A partir de 1906 començà la producció de medalles i plaquetes, moltes de les quals es conserven a la Magyar Nemzeti Galéria (Galeria Nacional Hongaresa) de Budapest. D’ell coneixem altres medalles de semblant disseny, grafia i pàtina. És el cas de la dedicada al jutge i polític László Lukács (c. 1910) també en bronze i amb igual signatura.